Com a acomiadament de Suïssa vaig decidir anar a París, ja què des de Ginebra són 3 hores en TGV. M’hi va acompanyar el Marcel, un tio molt legal de Teià que estudiava a Ginebra i que havia viscut un any a París (salut, puto pelo!)
El tren sortia el diumenge a les 8, i el dissabte vam sortir de festa (bout du monde rules!) Per cert, mireu aquesta foto Qui és el moreno que surt radera la pelroja que es posa la ma al cap?? Sí!! sóc jo!! (crec) XD

Vam arribar a l’estació super just (clar, ens vam mig sobar) i els cabrons de l’aduana ens van fer passar “al cuarto” per separat i ens van registrar. El meu poli em va dir “dona’m el que portis i no passarà res, però com t’el trobi et fotré un puro que ho vibraràs” Amb el meu francès nivell 0′5 li vaig dir que ja me l’havia fumat xD Em va fer despullar i em vaig kedar en ‘gaiumbus’ però no va trobar res ;-)
Finalment ens van deixar passar i vam agafar el tren de miracle. Del trajecte en TGV no recordo gairabé res, perquè ens el vam passar sobant, recuperant-nos de la festa. De tant en tant obria els ulls, veia passar els abres a tota hostia i em tornava a clapar.

Un cop allí vam anar a l’alberg a deixar les coses i vinga, a patejar. Ens vam passar els 3 dies passejant per la ciutat. Per la nit de festa (Déu ni do la que n’hi ha entre setmana a París!) i a les 9 amunt. Vam acabar petats, però val la pena. Un passeig en vaixell pel Sena, pujar a dalt de tot de la Tour Eiffel, el Louvre (impressiona veure la Gioconda, o tocar un Moai), passejar pels Champs Élysées (m’imaginava les tropes nazis desfilant-hi triunfals… és una ciutat que rebossa història), la Tomba de Napoleó (posa els pels de punta tenir-la devant i pensar que ell hi és dintre), la plaça on van posar la guillotina, Nôtre Dame (la catedral més impressionant què he vist mai), la plaça dels pintors.. buah, hi ha mil coses a veure! us la recomano!

Aquí teniu les fotos.

Au revoir!